L'Olleria, una importante tradición vidriera y un museo dedicado al vidrio en la Casa Santonja-Palau dels Marau.

El Consejo de Ministros ha aprobado un Real Decreto por el que se ha declarado la técnica del vidrio soplado como "manifestación representativa del Patrimonio Cultural Inmaterial", por ser una actividad vinculada a la cultura española, con grandes centros de producción de más de tres siglos de vigencia, como son la Real Fábrica de Cristales de la Granja (Segovia) y los Cristales Gordiola (Palma), sin olvidar las numerosas fábricas que han hecho historia en el vidrio soplado de L'Olleria, entonces exportadoras de este producto a otros continentes. Para la tramitación del Real Decreto se han recabado los informes del Consejo de Patrimonio Histórico y del CSIC como instituciones consultivas en la materia y, en el documento, se hace referencia a la descripción de esta técnica estableciendo que sus procesos, conocimientos, productos, instrumental y maquinaria asociada, así como espacios arquitectónicos presentan un conjunto de valores históricos, inmateriales, tecnológicos y artísticos que merecen de preservación. Por todo el territorio español coexisten experiencias individuales con esta técnica, en forma de pequeños talleres artesanos, en muchos casos unidos a museos, que buscan revitalizar y dar visibilidad a producciones características de centros ya extinguidos. Es el caso de L'Olleria, con una importante tradición vidriera y un museo dedicado al vidrio en la Casa Santonja-Palau dels Marau. Este espacio municipal no es el único museo dedicado al vidrio soplado. El Convento de los Capuchinos también acoge una colección. La industria del vidrio llegó a emplear a más de 2.000 personas en este municipio del Valle de Albaida hace algunas décadas. La decana Vidrios Levante o la famosa El Mediterráneo -que hoy sobrevive con una fábrica de nombre similar dedicada al vidrio ecológico- son sólo dos de los nombres que se asocian a una artesanía con amplias raíces en el municipio. La historia habla de la llegada en 1584 de un artesano extranjero a la localidad del Valle de Albaida, importando un sistema de modelado que hunde sus raíces en la Edad Media. Siglos de experiencia, tradiciones y sabiduría que se fueron apagando pero ahora reavivan con la buena noticia de la declaración de esta técnica que trabaja el vidrio artesanalmente convertida en Patrimonio Cultural Inmaterial. ______________________________________________________________________________________________________________________________________ El Consell de Ministres ha aprovat un Reial Decret pel que s’ha declarat la tècnica del vidre bufat com a "manifestació representativa del Patrimoni Cultural Immaterial", per ser una activitat vinculada a la cultura espanyola, amb grans centres de producció de més de tres segles de vigència, com són la Real Fàbrica de Cristalls de la Granja (Segòvia) i els Vidres Gordiola (Palma), sense oblidar les nombroses fabriques que han fet historia en el vidre bufat de l’Olleria, aleshores exportadores d’aquest producte a altres continents. Per a la tramitació del Reial decret s'han recaptat els informes del Consell de Patrimoni Històric i del CSIC com a institucions consultives en la matèria i, en el document, es fa referència a la descripció d'aquesta tècnica establint que els seus processos, coneixements, productes, instrumental i maquinària associada, així com espais arquitectònics presenta un conjunt de valors històrics, immaterials, tecnològics i artístics que mereixen de preservació. Per tot el territori espanyol coexisteixen experiències individuals amb aquesta tècnica, en forma de xicotets tallers artesans, en molts casos units a museus, que busquen revitalitzar i donar visibilitat a produccions característiques de centres ja extingits. És el cas de L’Olleria, amb una important tradició vidriera i un museu dedicat al vidre a la Casa Santonja-Palau dels Marau. Aquest espai municipal no és l'únic museu dedicat al vidre bufat. El Convent dels Caputxinos també acull una col·lecció. La indústria del vidre va arribar a emprar a més de 2.000 persones en este municipi de la Vall d’Albaida fa algunes dècades. La degana Vidrios Levante o la famosa La Mediterrània —que hui sobreviu amb una fàbrica de nom similar dedicada al vidre ecològic— són només dos dels noms que s'associen a una artesania amb àmplies arrels en el municipi. La història parla de l'arribada en 1584 d'un artesà estranger a la localitat de la Vall d'Albaida, important un sistema de modelat que afona les seues arrels en l'Edat Mitjana. Segles d'experiència, tradicions i saviesa que es van anar apagant però que ara revifen amb la bona notícia de la declaració d’aquest tècnica que treballa el vidre artesanalment convertida en Patrimoni Cultural Inmaterial.